Sona una gaita plena d'història: José Vicente Castel Ariño, gaiter a Morella.


LIV Sexenni de Morella / Cedida per Castel

ENTREVISTA

Roser Garcia Piñón

José Vicente Castel Ariño és un dels gaiters de Morella, i açò, en un primer moment ens crida l’atenció. Una gaita a Castelló? Però és que la tradició de la gaita està ben arrelada a les nostres terres i a la nostra cultura des de fa anys… és únicament una qüestió de denominació: la gaita als Ports, la dolçaina a La Plana, la xirimita a La Safor… un ventall de geosinònims que omplin de ‘dolces’ músiques populars la història valenciana.

I en aquest context trobem José Vicente, i volem conéixer més d’ell, de la gaita i de la seva tasca de recerca i de recuperació d’aquest instrument tradicional de la nostra cultura.


D’on surt el teu interés per la gaita? Quan comences a tocar-la?


El meu interés per la gaita ha sigut des de ben sagal. A Morella l’he sentida des que vaig nàixer, perquè jo vaig nàixer a Morella. La meua família paterna és de Forcall i la materna de Palanques. De sagal, em portaven a Forcall on també sentia la gaita: a la processó de Sant Vito i a la processó de la Consolació; i a Morella la senties des que naixies, era continu... D’ací ve la meua afició i interès per la gaita.


Comence a tocar cap a l’any 1988/1989, quan em van comprar una gaita que jo demanava reiteradament. Abans, de menut algun gaiter de la zona com el tio José Maria de la Todolella, un dia que jo anava per Morella a festes amb una flauta dolça que m’havien comprat, em va dir: «a tu no t’han de comprar una flauta, t’han de comprar una gaita».


I així fou com cap a l’any 88 vaig tindre la meua primera gaita; i després em va venir una altra de més bona, l’any 1989, que ja era de les que fabricava Casimiro a Morella. Encara recorde aquella primera gaita! Me la van vendre en una tenda de Vinarós, i a ratos rulae i a ratos no.

Amb els cremallers d'honor més veterans / Imatge cedida per Castel

Ja eres músic abans o vas començar directament a tocar la gaita sense saber de música?

Primerament, vaig aprendre tot sol a fer-la sonar, vaig aprendre algunes tocates fins que a començaments dels 90, entre 1990 i 1991, em van ensenyar a tocar-la.


Els primers mestres que vaig tindre van ser Cristóbal Milian i, després, Julián Pastor. Eixos van ser els primers mestres que vaig tindre, amb els quals vaig aprendre més seriosament de música i de l’instrument -primer tocava d’oïda-. Perquè sentir-la, l’he sentida sempre. Entre Morella i Forcall, sentia els gaiteros de cada poble. M’agradava!

A Morella, existia tradició gaitera?


A Morella sempre n’hi ha hagut, de tradició gaitera. Només hi ha hagut uns 10 anys que va haver de vindre Antoni Martí, de Sorita, perquè els del poble, uns vivien fora perquè van haver d’emigrar per a treballar, altres no tocaven per salut o pel que fora, Juanmi de Saraña es va fer asmàtic i no podia, i venia Antoni Martí de Sorita...


A les festes sexennals ja venia gent, abans, de Sorita i d’altres pobles... perquè els mateixos de Morella que antigament eren una família, la família Royo, que de malnom els deien Els Garrafes, ho feien tot... Però va arribar un punt que no arribaven a totes les danses que eixien al Sexenni...


I és cert que existeix tradició gaitera a Morella i també a tota la comarca.


A mi m’ensenyaren Cristobal Milian, alumne de Toni Ortí que és fill d’un gaiter d’ací del poble -Miguel Ortí…-, i Julián Pastor, que era alumne d’Elias de Garrafa, que era la família que va tocar tota la vida ací a Morella.

A nivell de comarca... a mi per exemple em marca molt que la meua família per part de pare siga de Forcall i la de ma mare de Palanques. Palanques està al cantó de Sorita, on hi ha hagut gaiters tota la vida. I de sagal, em portaven a Forcall a vore les processons de Sant Vitol. Per tant, clar que en trobem de sempre ací, de tradició gaitera!


A l'Aplec dels Ports, a Villores / Imatge cedida per Castel

Com és la teva immersió en aquest món tan popular i d’arrels tan antigues?


Diríem que m’ha vingut més donat per la gent una vegada que ja tocava, que no pas he anat a buscar-ho: quan trobava algú… un dels puntals… el que més m’agrada… ho aprofitava!

Una anècdota: una cosa que no m’esperava... va ser el tio Florencio d’Ortells, que vivia ací a Morella, on viu la seua família encara… Este home no havia tocat des d’abans de la guerra, i per una casualitat -nosaltres assajàvem davant d’on ell vivia- ell va dir “jo tocava”... I li vaig preguntar; i em va dir “deixa’m una setmana per recordar-me’n”... I se’n recordava de molta cosa! Perquè va tocar per tota la Riera del Bergantes, va tocar a Montroig, a la part de Terol...

I després, quan assajava amb Julián Pastor d’ací de Morella, ell em gravava les tocates, i jo després les reproduïa perquè jo aleshores no sabia música, i d'oïda treia les tocates...

També amb Leoncio de Forcall, que em va gravar una cinta amb totes les tocates del poble…

I amb el tio Camilo parlant... perquè jo ja anava a tocar a Sorita perquè anava Cardoneta, el gaiter de Forcall, -el següent de Leoncio- i en deixar d’anar ell, vam anar els de Morella i jo ja anava... I entre les gravacions d’ell i després en conèixer-los, ja vaig conèixer més coses…

Per tant, comences aprenent d’oïda, sense partitures…


En aquell moment jo el que feia era aprendrem les tocates. Aleshores jo no sabia solfeig encara... m’aprenia la cançó d'oïda com s’ha fet tota la vida... com ara pareix que ja no es fa i malgrat que ara la gent es mou molt per la partitura... és trist que hi ha gent que per a tocar “Ramonet si vas a l’hort” haja d’agafar una partitura.... No sé... Estem arribant a un punt en què, com aquell que diu, jo ho comparo molt a quan anàvem de sagals al poble, a Palanques, no hi havia aigua corrent i s’havia de cagar al corral o al pati, i ara hi ha gent que si no va al vàter i no té el paper higiènic no sap fer-ho... No sé... És una comparació barroera si vols, però ve a ser així la cosa...


Última actuació: a Sant Antoni de la Todolella

Parlem-ne de l’instrument… com és la gaita? Què en destacaries d’aquest instrument popular?


La gaita com a instrument és com li diem a la dolçaina a la zona d’ací dels Ports. “Dolçaina” o “dulzaina” sols apareixia alguna vegada als programes de festes dels pobles. La gent major i dels pobles li deien la “gaita”. A Cinctorres, la “flauta”.

La gaita és la dolçaina. Ací s’ha tocat diferent. S’ha tocat més la llarga que la curta, encara que s’han tocat les dues. Això que deien que la llarga era la morellana i la curta la de València no és cert… depén més de l’estil de qui la toca. La gran diferència és la forma de tocar-la... les ornamentacions que fem... si toquem més lligat o més picat… segons el poble, perquè tampoc no es toca igual a Morella que a Forcall, ni que a la Todolella o a Sorita...


L’instrument és el mateix, l’únic que canvia és la forma de denominar-lo... A Morella es diu la gaita i més avall es diu dolçaina... “Dolçaina” és un concepte molt nou... A Peníscola se li ha dit la gaita tradicionalment... i un “gaiter” és qui toca les danses. A Albocàsser i a la zona del Maestrat també des de sempre s’ha dit el gaiter... També al Baix Aragó, al Maestrazgo de Terol... A Navarra també... i a més llocs!


Malgrat dir-li gaita o dolçaina, la forma de tocar és particular de cada lloc... La nostra gràcia és tocar-la com s’ha fet sempre a la nostra comarca...

A Morella d’una manera: ha sigut més seca, més picat... Hi havia dos gaiters que feien veus: primera veu i segona veu, i potser era menys adornada... Per contra, Forcall i la Todolella donaven un so adornadíssim, una barbaritat... I després estava Sorita, que tenia dos gaiters molt bons, Antonio Martí i Camilo Ronzano, que tocaven a la seua manera, una manera molt bonica.


Després ja es tocava més cap avall, cap a València, no tant a Castelló... Encara que a Castelló últimament es toca més com a València; però abans no ho era tant de semblant…


Nosaltres no ens hem mogut de la manera tradicional de tocar. A València ha esdevingut en bandes de música de dolçaines... És molt bonic això de les bandes de dolçaines però no és el que s’ha fet sempre... A mi m’agrada el més tradicional, encara que m’agrada molt escoltar-los.

Has explicat que hi ha diferents formes d'interpretar la gaita, diversos estils; en el teu cas, quin utilitzes i per què?

A Villores, Sant Antoni 2020 / Imatge cedida per Castel

Jo empro tots els estils que hi ha hagut a la comarca: el de Morella, que és més auster, més sec; el de Forcall, més lleuger i més adornat, i també el de la Todolella, que és molt paregut.


Principalment jo em baso en el de Forcall, perquè vinc d’allí i he aprés les tocates de Leoncio Piquer, el gaiter de Forcall de tota la vida; que és molt paregut al tocar de la Todolella, del qual també he agafat coses del tio Jose María i del seu fill Santiago... I també empro influències del gaiter de Sorita, Camilo Ronzano, que ha sigut probablement el millor de la província!

Faig una barreja: no vinc de la nada. En el meu cas utilitzo l’estil en funció del poble on vaig a tocar. Si toco a Morella, ho faig a l’estil de Morella... Si vaig a Forcall, com a Forcall... I si vaig a Sorita, com a Sorita...

Considero que he tingut molta sort perquè amb la meua edat, he sentit tocar tots els vells... I així, he pogut reproduir la forma de tocar d’ells... Utilitzo la forma d’un poble o d’un altre... Toque les tocates d’un poble o d’un altre... No tinc un estil únic meu!

I en aquest context on tot és molt tradicional, i on la cultura popular es transmet de manera oral pràcticament, cal destacar la teva tasca de recuperació de temes tradicionals de les nostres comarques. Quin és el procés de recerca, quines són les teves fonts?


Pel que fa a la recuperació de les tocates jo m’he basat sempre en la comarca dels Ports... De Morella poc, perquè ja hi havia molta feina feta... sí que vaig parlar amb José de Garrafa i alguna cosa em va dir...


Pel meu interés, Leoncio Piquer, de Forcall, va gravar les tocates i d’això vaig aprendre... Després, si alguna vegada he trobat algú de la comarca que sabia coses i me les ha pogudes gravar...


Pel que fa a Chiva, per exemple, va ser interés per part dels majorals del quinquenni de recuperar coses, com ara les albades, les danses i el ball rodat, que feia molts anys que no es feien... i vam anar l’any 1995, a principis d’any, per a recuperar-ho per a les festes del quinquenni de Chiva. Vam anar a gravar-ho i després m’he interessat per més gent...


A Palanques, per exemple, l’auelo Blaet em va cantar coses de Sant Antonio, dels gojos de les ànimes...


Depén del repertori, que això ja estava fet del gaiter de Sorita; i més gent, perquè ja s’havia fet una gran tasca amb Ximo Segura d’entrevistar tota la gent que tenia a veure: igual Leoncio que el Roig de Gitana, Miguel Carceller, que Felipe Edo, que més gaiters de Forcall, i tabalers com el tio Braulio…; després jo vaig recuperar allò de Florencio d’Ortells, el tabaler, que ell em va explicar el que tocaven ell i el seu company el gaiter, Manuel Giner, però que ho van aprendre del ciego de Villores...


I així, bàsicament, recollim el repertori de la comarca dels Ports...

Festes de la Balma, a Sorita / Imatge cedida per Castel

Però la forma de recuperar totes aquestes peces tradicionals és escoltar la gent major, escoltar gravacions de la gent major, i agafar referències que ja existeixen, perquè ja hi ha molta feina feta... a Morella mateix, pràcticament menys quatre o cinc coses, estava tot recuperat I arxivat perquè Julián Pastor, Miguel Ferrreres i Antonio Ortí, el tabaler, o Agustí Gasulla, el gaiter, van fer molt perquè es mantinguera i per recuperar totes aquestes coses... Als altres pobles s’ha fet també tot el possible... Però clar arriba un punt que de vegades... i això potser ens matarà més endavant... per no haver-hi gent, els actes desapareixen i les tocates també…

Com i per què has acabat adaptant aquesta part de la memòria col.lectiva?


Primer vaig aprendre oralment com s’aprenia la música tradicional tota la vida... Una vegada he aprés música, ja he transcrit pràcticament tot el repertori que he aprés de la gent major, de gaiters de la comarca que he tingut accés...

Abans m’he deixat una font... La dic ara: l’últim any, a internet s’ha penjat un arxiu que té Fermín Pardo, gran folclorista i gran músic i gran persona que ha fet molt... Ell tenia unes gravacions de Ricardo Pitarch i que va fer per la comarca dels Ports als anys setanta... Clar, quan va fer les gravacions Ricardo Pitarch, jo tenia quatre anys i no vaig poder fer gran cosa... però gràcies que tenim eixes gravacions, ara coneixem més repertori que fins ara no coneixíem, perquè han eixit les albades de Forcall, que aleshores ja no es feien.


Recuperar-les ja és una altra qüestió, que la gent de Forcall les torne a fer…

Podríem dir que fas adaptacions d’aquestes cançons?


Adaptacions, adaptacions, no n’he fet cap… jo el que he intentat és escriure el més paregut a allò que és el que la gent de la comarca, els gaiters o la gent que se’n recordava, em van cantar...


A l’hora d’escriure-ho, jo el que he fet a estat simplificar-ho al màxim possible perquè, clar, per exemple els compassos de les danses de la comarca són molt complicats: són uns compassos d’amalgama molt recomplicats, els de dansa sobretot... les albades, per exemple, doncs o són un 7/8 o un 7/16, que no és tan recomplicat... que això es pot interpretar ràpidament! però els altres no tant...


I al final, el que interessa és que això siga assequible a la gent que ho vulga aprendre... I la gent que ho vulga aprendre el que ha de fer principalment és escoltar-ho...

L’única adaptació potser siga eixa, que la partitura que jo haja pogut fer és més una pauta a seguir, i escoltant... perquè tenim gravacions dels vells i escoltant els mestres, tocant el més paregut... Aleshores, tu tens unes notes, tens una base, està escrita a 3/4, però ja saps que és una amalgama d’una combinació de compassos... i eixa és l’única qüestió, adaptar no s’ha adaptat res, únicament s’ha intentat escriure el més paregut al que ens han explicat... després ja és qüestió de perícia de cadascú.

Gaiters i tabalers de Forcall / Imatge cedida per Castel

Centres el teu repertori en aquestes peces de caire més tradicionals i localistes?


Jo toco més coses, evidentment, perquè també he anat a tocar a més llocs... També he anat a tocar a Culla i he tocat les danses de Culla... i més... però bàsicament, toco peces de la comarca dels Ports...


I toco més coses, pel gust de tocar-les, per a mi... Sí que toco la muixeranga, per exemple, en la Conlloga o en la Muixeranga de la Plana, a l’Aplec amb més gent... i toco per a fer festa...


Caldria veure que a les altres comarques es fera una cosa semblant, perquè pareix mentida que es toquen coses de València i no es toque el que és propi dels nostres pobles... i això és una llàstima!



Volem conéixer-te un poc més… T’agrada el sobrenom “El Gaiter de Morella”?


El sobrenom de gaiter de Morella... Bé, suposo que em deuen dir així! Ací a Morella soc un gaiter, un gaiter més... Quan vaig per ahí a la millor em diuen així... Mira, quan vaig a Sorita, soc el gaiter i avant, ni em diuen el de Morella...

Està bé, no? soc gaiter i soc de Morella, no? Està bé, com a sobrenom ja m’agrada... Però bé, jo igual soc gaiter a Morella, que a Forcall que on siga... També em sap malament perquè hi ha hagut gaiters a Morella abans que jo, que són el gaiter de Morella: Julián Pastor, Miguel Ferreres, Antonio Ortí... i després estan també els tabalers: Agustín Gasulla i Jesús Royo, Manzano, no sé...

A banda de la gaita, toques altres instruments?


A més de la gaita, toco el tabal, clar... El vaig haver d’aprendre per una qüestió molt curiosa: jo ja vaig començar fa molts anys a ensenyar a tocar la gaita a Morella, però tampoc no hi havia ningú que ensenyara a tocar el tabal, aleshores va eixir la necessitat que hi havia un alumne que volia aprendre a tocar el tabal... a mi el tabal sempre m’havia agradat... De sagal, tenia tabals allí per casa... Però bé, jo vaig aprendre a tocar el tabal principalment per a ensenyar-li’l a tocar a un alumne meu, el primer alumne que vaig tindre, allà per l’any 1995, ací, a Morella...


En acabant, moltíssim més tard, ja cap al 2002 arran que vaig haver de viure per diferents circumstàncies entre Alcanar i Morella, vaig aprendre a tocar el saxo tenor... aleshores jo ja sabia música, clar... perquè sinó, no hagués tocat el saxo en una banda... i he tocat el saxo tenor a la Banda Municipal de Morella i a l’Agrupació Musical Canareva d’Alcanar... També vaig formar part, en els primers anys, de la Big Band d’Alcanar, però això va ser molt poc de temps, m’ho vaig haver de deixar perquè ja era massa cosa...

Durant la temporada d’Alcanar també vaig fer classes de gaita allí i a Sant Carles de la Ràpita. Música tradicional d’allí doncs no massa, a Sant Carles de la Ràpita la qüestió era acompanyar els gegants amb músiques prou generals, i a Alcanar igual, però a Alcanar sí que tocàvem la jota vella d’Alcanar que és la jota de Sant Antoni que feien allí.

Tens algun projecte entre mans?

Projecte entre mans... En teníem un que estava a punt d’acabar-se a Forcall, on ja portem uns anys que vam fer les gravacions de totes les tocates que ens van demanar els gaiters majors que estan tots vius i estan pitos: Leoncio, el Roig de Gitana i Felipe, i els descendents dels tabalers, les filles del tio Miguel i el tio Braulio amb qui he arribat a tocar... I juntament amb Ximo Segura, vam fer entrevistes a tota aquesta gent, i a gent que tenia a veure amb totes aquestes coses... vam cercar fotografies... i vam fer unes gravacions amb els actuals gaiters de Forcall, gent que ja tocava i alumnes meus, jo també... Per a fer un disc! I també vam recopilar moltes dades per a fer un llibre... Clar, tot açò ara ens s’ha paralitzat moltíssim...


L’altre projecte és poder reprendre les classes de l’Escola de Música de Morella... Fins ara les he fetes per vídeotrucada...

A veure si podem per l’any que ve... tonar a fer classes, publicar el treball del disc llibre sobre els gaiters de Forcall i les tocates de gaita... i, sobretot, a veure si podem l’any vinent, tornar a tocar al Sant Antoni! Les festes de Morella pillen a la millor, massa prompte encara ves tu a saber! no es pot dir res hui dia…


Durant la gravació del disc a Forcall / Imatge cedida per Castel

Quina és la relació amb el teu poble?


Ara mateix visc de manera continuada a Morella i des d’ací, em moc per tota la comarca...


Faig classes de gaita i tabal a Morella i a Forcall... toco per tota la comarca... Me menejo per la comarca, o més bé em menegen, perquè de cotxe, jo no en tinc. Ara estic ací i mentre puga estaré en aquest terreny, que és el meu.

I per últim, tu que vius a Morella en aquests moments que tot està tan globalitzat i que és notícia en la premsa el despoblament rural, que és la gran problemàtica de l’interior de les nostres comarques, què n’opines?


La despoblació... això és molt difícil... Açò de la Covid-19, a més a més, penso que ens acabarà de rematar: tot aquest tema de la pandèmia... perquè, l’agricultura ja estava molt remalament... està difícil per al que està establert, és difícil començar de nou, tot són trabes burocràtiques, però ja no per a l’agricultura, és per a tot, i és un problema, es cobren els mateixos impostos...


Hi ha una frase que és molt bona, d’una amic meu, Juanma Rochela de Forcall, que diu: “es legisla igual per a la Moraleja que per a la Todolella”. I eixe és el problema: s’unfla a la gent a impostos, hi ha massa impostos, i paguem el mateix estant ací que estan en una capital, i tot són trabes, per a l’agricultura, per als animalets...


També hi ha una qüestió que ens trobem a tots els pobles: cada vegada hi ha més gent major, i aleshores les residències estan a l’ordre del dia...


Penosament a Morella amb açò de la pandèmia hem tingut una rastrera de morts a la residència que ha sigut de l’ordre de 23, que és una barbaritat!


Certament, li veig molt mal remei... el poble de ma mare, Palanques, ha sigut al revés, perquè ha hi hagut gent jove que s’ha quedat al poble, ha tingut fills, el poble ha pujat, té més gent que fa 30 anys i és un poble que hui dia no té la piràmide invertida, és un poble que té més gent jove que gent major, però és una excepció en la comarca.


Actuació dels gaiters a Palanques / Imatge cedida per Castel

276 vistas