Quan quedar-se a casa es convertí en rutina… i en un no parar de concerts!!

Actualizado: jun 1

OPINIÓ

Roser Garcia Piñón

Portem quasi cinquanta dies de confinament, tancat tothom a les respectives cases, i lluitant contra un maleït virus que sembla que, a més a més d’acabar amb la vida de milers de persones, canviarà el món. No és fàcil suportar aquesta quarantena, que per cert, m’ha portat a rellegir el Quadern Gris de Josep Pla, un escriptor que feia temps que vaig abandonar per allò d’escriure amb tanta minuciositat i tants detalls que semblava que em feia aturar el temps, quan de temps, justament, no anava gaire sobrada. I és que en el seu dietari, l’autor de Palafrugell contava com en març del 1918, va haver d’estar-se a la casa del poble per una grip:

8 de març – Com que hi ha tanta grip, han hagut de clausurar la Universitat. D'ençà d'aquest fet, el meu germà i jo vivim a casa, a Palafrugell, amb la família. Som dos estudiants desvagats. El meu germà, que és un gran afeccionat a jugar a futbol –malgrat haver-s'hi ja trencat un braç i una cama–, el veig purament a les hores de repàs. Ell fa la seva vida. Jo vaig tirant. No enyoro pas Barcelona i menys la Universitat. La vida de poble, amb els amics que hi tinc, m’agrada.

I ara, quan de sobte te n’adones que el temps és tot teu, que justament de temps en tenim un munt, i que amb una bona dosi de lectura diària i d’organització, d’exercicis físics i mentals, pots fer tot allò que et proposes, és quan agraeixes a tota eixa gent que està fent-nos la vida més fàcil i el tancament més portador, col·labore amb les seves bones tasques diàries. I te n’adones que tothom fem les nostres vides. I que la vida al poble ens agrada. I que els amics, els trobem a faltar ara més que mai. I que la família, la llar, és el lloc on sempre hi acudim.


Com a professora, reconec que tothom està fent una tasca increïble per tal que els i les adolescents, des de les seves cases, puguen ocupar les hores mortes, i he hagut de canviar metodologies i activitats per tal que eixa xicalla a qui m’enfronte cada matí i a qui intente ensenyar un poquet de pronoms febles, un poquet de literatura, i per què no, un poquet de com millorar el món, s’entretinga aprenent però d’una manera diferent. Ara, comptem amb una eina que moltes voltes enyoren a l’aula: la tecnologia. I això et dona un ventall de possibilitats per tal que desenvolupen la seva creativitat amb eixe “plus” de motivació.


I si un dels meus consells durant aquest dies és que aprofiten el temps entre d’altres coses per llegir, he trobat que una de les activitats que els està acompanyant és la música. Vaig proposar-los crear una cançó a l’alumnat de 4t de l’ESO (després, -pobres-, que els haja fet inventar al llarg del curs una narració, una antologia poètica i una obra teatral), que parlara sobre aquest confinament i ens hem trobat al davant un munt de músics que estan col·laborant desinteressadament també en aquest confinament, amb una cançó diària, amb concerts en directe mitjançant alguna de les xarxes socials… i això, els ha ajudat.


Introduiré en aquest moment el concepte que dona nom al darrer disc del cantautor Pau Alabajos, Les hores mortes, perquè en aquest punt de les nostres vides ens sembla que en la vida, n’hem passat i en passarem moltes, d’hores mortes. Però aquest cantant de Torrent cada matí, grava una cançó i la publica en les xarxes socials; com també fan altres cantants del nostre àmbit geogràfic, com puguen ser Cesk Freixas o Feliu Ventura. Fins i tot queden per fer concerts en streaming! No podem obviar, per exemple, el concert del 25 d’abril promogut per Acció Cultural del País Valencià, o el concert que va retre homenatge a Guillem Agulló l’1 d’abril. La veritat és que aquest tipus d’iniciatives fa que tot açò siga més animat, i alhora, podem gaudir de la música i de la cultura de casa nostra des d’una altra perspectiva.

Quan tens familiars de prop que es dediquen a la sanitat pública (en el meu cas, la mare i el germà), i en aquests moments estan desvivint-se perquè la situació no vaja a pitjor, perquè les i els pacients que tenen estiguen ben cuidats, i perquè no els falte mai l’estima que ara més que mai necessitarien per part de les seves famílies, que en aquests moments no els poden acompanyar, sonen eixos acords d’una versió de l’Ovidi que aclama afirmant que tu “seràs la clau que obre tots els panys”, perquè “quan siguis lluny, una cançó et torni a casa; que quan s'enamorin de tu no pretenguin tenir-te, només acompanyar-te; que la vida no sigui només un llit amable, un passeig dolç; que les coses que esperes no siguin com esperes quan les visquis; que tinguis l'alegria dels dies clars”, “que als matins, et despertin sense precipicis; que estimis molt algú sense que el necessitis i no deixis que les ferides s'endureixin al cor, que no reposin al pou de l’ànima”. Perquè “si em dius "et vull", que el sol faci el dia molt més llarg, i així, robar temps al temps d'un rellotge aturat”, i “quan isc a buscar l'alegria no sé per què, acabe sempre en el teu carrer. M'acoste allí quan mor el dia, i tu sempre m'arreplegues l'ànima dels peus”, i “escures una cuina de tres dies, i agranes passadissos de cent metres, i gastes mil durets en es Caprabo i deixes sa gelera més decenta”.

“I ara són quasi les dotze i dinou, i a fora ara plou, però només volia dir-te que la vida és molt avorrida sense el teu cos”. I és que “passa l’hivern i no aconseguisc esborrar del record alguns dels moments especials que vam viure durant els dos mesos i els vint-i-un dies que vàrem menjar-nos el món tu i jo” però és clar, “nosaltres som els utòpics, idealistes, ingenus que no fan més que somiar”, i en aquests temps que corren, i en aquesta crisi que ara ens ve a sobre, “estem farts de creuar-nos de braços mentre la terra s'afona sota els nostres peus”.

Però vaja, que rere aquestes línies, rere aquesta humil opinió, sols resta el meu agraïment cap a eixes persones que estan lluitant per canviar el món, cap a eixes persones que a hores d’ara milloren el món, cap a eixos músics que ara omplin les xarxes per fer-nos dur un confinament més distret…


15 vistas