Crònica d’una ‘Convocatòria’



Roser GP.-

Un comiat no sempre hauria de ser trist… Les persones associem que els comiats tanquen una etapa, una vida, una història. Però no. O almenys no sempre. O no ho hauríem de veure així. Un comiat implica un tancament però també un nou inici.


Acomiadem el juliol. Si el 31 de juliol per a uns representa l’inici de les vacances, per a uns altres és la tornada al treball. Hi ha qui ompli el cotxe per passar el cap de setmana amb la família o els amics. D’altres tanquen persianes i pengen el cartell de “vacances”, mentre que hi ha qui aprofita aquest nou mes per “fer l’agost”.


Però aturem-nos. Escoltem allò que diuen els arbres


Vam acomiadar la cultura. Fa uns mesos, vam haver d’acomiadar els esdeveniments culturals perquè no podíem reunir-nos en un auditori o una sala per retrobar-nos amb els artistes que de tant en tant, solíem gaudir en directe.


La cultura es va paralitzar. Cinemes, teatres, concerts… Tothom va haver de tancar perquè la Covid-19 es va imposar en les nostres vides i en les nostres rutines. I així també, en la cultura, en l’economia, en la sanitat…


Per això et promet una terra fecunda d'olor a ginesta / on fundar el demà i inventar alfabets de futur / estimar que estimant he estimat estimar estimar-te / i deixar de jugar amb els mots i arribar a les mans



Tothom hem hagut d’adaptar-nos al que ara diuen “nova normalitat”. Eixim al carrer amb mascaretes, i el mínim possible. Hem cancel·lat viatges llargs a indrets llunyans. Desinfectem constantment les nostres mans amb un sabó que acabarà fins i tot amb les nostres empremtes dactilars. I si és possible, no ens reunim amb massa gent.


Si parlem de música, podríem tenir en compte que les gires s’han vist suspeses, i que els grans grups ja no poden actuar en directe. Els aforaments estan molt reduïts. Les distàncies permeses són més llargues del que estàvem avesats. El concepte ha canviat.


Apareix en aquest punt l’objecte al que em volia referir quan he començat aquestes línies. La gira de “terrats i terrasses” que Feliu Ventura va llançar per les xarxes socials durant el confinament per poder fer front a un desconfinament, a una nova normalitat, a la continuïtat de la seva gira ‘Convocatòria’.


Tinc, per a tu, un present / -i tot i que voldria- / No et puc donar un altre temps / Tinc, per a tu, un present / Per fer els primers passos / vers un demà ple de camins. / I per si un dia ho necessites / Pensa que jo et done el meu present / Transforma’l en futur…

Així doncs, nosaltres hem tingut la sort de poder acomiadar el mes de juliol (reprenent eixa idea del començament) amb un concert del cantautor de Xàtiva envoltats d’una estranya normalitat, en un paratge extraordinari i amb un ambient d’allò més agradable. Amb mascaretes. Asseguts per grups familiars o d’amistats més pròximes. A l’aire lliure. Enmig de la muntanya, amb la mar de fons i el far de les Columbretes parpellejant a l’horitzó. Sota un cel d’estels i una lluna que il·luminava més enllà dels ametlers.


Teresa, Salva, Diego i Grisela van estar els amfitrions. Els organitzadors d’una vetlada que tothom vam gaudir. El mas de les Figueretes (aneu i busqueu-lo si us atreviu!!) fou l’escenari ideal per al que fou el primer concert des del confinament per a molts dels assistents. Ventura no ens va fallar. Amb les anècdotes que envolten les seves lletres, sota eixa timidesa que ell sempre posa per excusar els seus comiats amb aquell “adéu” que jo, alhora, aprofite per tancar aquestes línies… Només et vull agrair / Tot el temps que hem estat junts / Crec que si has estat a gust / Ho podríem repetir… / I si un dia pot ser, potser / És millor no dir / Massa fort / Adéu, adéu, adéu i bon camí / Adéu, adéu, adéu i bona sort…


Així, podeu veure que no tots els comiats són tristos. Que algun dia, potser no molt llunyà, acomiadem aquest maleït virus. Que com hem estat agust, podríem repetir. I mentrestant, bon camí i bona sort, i sobretot, que mai no s'apague la llum...


GALERIA FOTOGRÀFICA:




97 vistas